JUDICI 1-O
“Tots els que van dissenyar la repressió l’1-O tenen antecedents per delictes de tortura"
Parlem sobre el desenvolupament del judici als líders independentistes amb Iñaki Rivera, portaveu de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona i membre de la plataforma International Trial Watch.
Per Xavier Puig i Sedano
14.05.2019
Com valora el desenvolupament del judici després de 13 setmanes?
El que hem vist des de la setmana u és la inversió de l'ordre interpretatiu entre drets fonamentals i delicte. Com és possible que el que és exercici de drets fonamentals -especialment la llibertat d'expressió, reunió i associació- reconeguts a la Constitució espanyola es tractin com a delictes, en compte de fer al revés? És a dir, de preguntar per l'exercici d'aquests drets i no la conversió en fets delictius.
Què suposa aquest fet?
Tot això provoca el que s'anomena chilling effect, és a dir l'efecte dissuasiu. No només és un missatge per als presos i preses, sinó també per al conjunt de la ciutadania. És un missatge dissuasiu de la protesta.
Hi ha d'altres qüestions?
Em sembla especialment preocupant la greu manca de proporcionalitat entre la gravetat dels càrrecs de l'acusació i la prova practicada fins ara. Això és especialment preocupant en la mesura que les persones continuen privades de llibertat. Ara que fa tres mesos que dura de judici i ens apropem al darrer mes, aproximadament, cada cop considerem més insostenible la privació de llibertat quan crec que tothom dona absolutament per descartada l'acusació per rebel·lió. Esperem que els fiscals la retirin ara al tràmit de conclusions. Si es dona tant per descartada, no es pot mantenir de cap de les maneres, després de la prova practicada, la presó preventiva, una situació d'extrema excepcionalitat. Cada vegada crida més l'atenció i està en directa contradicció amb tota la normativa del Consell d'Europa sobre sancions aplicades a la comunitat. És a dir, la cerca de mesures alternatives a la privació de la llibertat.
Subscripció al butlletí
Rep les novetats d'El Temps al teu correu:
Què us fa pensar que s'ha descartat la rebel·lió?
Si alguna cosa queda provada, és el caràcter pacífic dels participants de l'1-O. Al contrari, hi va haver violència per part de la policia. Si ens queda cap mena de credibilitat en l'administració de la justícia i la validesa del dret, esperem que diran que no hi ha rebel·lió. No tenen elements per fonamentar la violència. No podran mantenir els càrrecs.
En canvi, sedició sí?
La sedició és completament diferent. Tu pots qualificar de sedició gairebé qualsevol cosa, una manifestació de l'1 de maig, un tall de carretera, una vaga general... Com a agrupació tumultuària que vol impedir l'execució d'un acte administratiu o judicial és tan ambigua que qualsevol cosa podria ser qualificada com a tal. Si va dirigit al 20 de setembre, en tant que la gent reunida a Gran Via intentaven impedir l'entrada de la secretaria judicial, entenem que tampoc, la diligència es va practicar. No ho van aturar. La sedició tampoc la veig. El que veig clarament és l'exercici d'un dret fonamental en defensa de la democràcia. Però, sóc conscient que la sedició pot tenir un grau menor que és la temptativa o la conspiració. A Madrid s'especula molt que una condemna menor d'aquest tipus fos la que apliques el Tribunal. A mi em sembla completament inacceptable.
Val també per l'1-O?
No. L'1 d'octubre no hi ha rebel·lió, no podem pensar que hi ha sedició, tampoc malversació. Queda en dubte la qüestió de la desobediència, per les advertències del Tribunal Constitucional. Aquí hi ha dubtes. Si considerem que l'1-O el va fer la societat civil, seríem més de dos milions de persones les que hauríem de ser acusades per aquest delicte. Tots vam desobeir la prohibició del Constitucional.
També s'han fet moltes crítiques al desenvolupament processal...
Hi ha una greu vulneració del dret de defensa, el principi d'igualtat d'armes i el principi de contradicció. Estan reconeguts a l'article 24.2 de la Constitució espanyola i a l'article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans.
Per què?
Per fer-ne un petit resum, es vulnera el dret de defensa perquè durant la llarga durada del judici no habiliten la possibilitat temporal de preparar la defensa en condicions amb converses privades entre advocats i defenses. Després, d'una manera clamorosa es fa una prohibició sistemàtica de l'exhibició de vídeos per buscar d'aclarir les contradiccions del que és la principal prova de les acusacions: els policies nacionals i guàrdies civils que han estat declarant en oberta contradicció amb el que surt als vídeos. Aquesta impossibilitat deixa les defenses en una impossibilitat d'exposar la contradicció. Als judicis estem acostumats al fet que quan tenim un testimoni a la sala dient una cosa en contradicció amb el que va declarar fa un any, demanes a la sala que exhibeixi el document per tal d'aclarir la contradicció. Aquesta trava constant fa que la vulneració del dret de defensa sigui molt acusada. Els advocats i advocades no poden fer altra cosa que consignar la seva protesta. Aquesta només servirà, en el millor dels casos, per a recursos posteriors. Això és una de les vulneracions més greus.
Què suposa que el judici sigui televisat?
No és fàcil d'explicar. Nosaltres considerem que és la trampa de la televització del judici. Per una part, està molt bé l'exhibició del judici que el converteix en un espectacle públic de caràcter televisiu. Segurament això té a veure amb el principi de publicitat i al s.XXI això passa pel senyal televisat. Té una altra cara, que no està explicada, i converteix la televització en una trampa que ja veurem com acaba. Em refereixo a la televització dels testimonis policials que han tingut la possibilitat d'escoltar la declaració dels altres testimonis i arriben amb uns testimonis absolutament mancats de l'espontaneïtat i la frescor pròpia d'una declaració no entrenada. Això té una importància decisiva quan podem demostrar que el centenar llarg de policies són testimonis que "curiosament" tots repeteixen un mateix relat i utilitzen un mateix vocabulari.
Expliqui's...
Estem treballant amb un programa de localització de paraules claus i es dona una repetició de paraules com muralles humanes, clima insurreccional, violència ambiental o tumult. Són expressions que ningú fa servir de manera espontània i que, curiosament són les paraules que utilitza el codi penal per la definició dels delictes. Van ser pronunciades per primera vegada pels comandaments del ministeri de l'interior. És molt significatiu, per dir-ho prudentment, que tots els testimonis de rang inferior que van parlant utilitzen el que va dir el seu cap dies abans. Això és un testimoni que perd fiabilitat, que està entrenat i que ha pogut escoltar el que han dit la setmana abans. Això està en oberta contradicció amb els articles de la Llei d'Enjudiciament Criminal que prohibeixen, amb rang legal, de la comunicació i la contaminació entre testimonis. Aquí, tota la història de la televització del judici, queda convertida en una eina per anar contra una prohibició de la Lecrim. Això porta una discussió entre dues possibilitats jurídiques. Si es pot arribar a demostrar que el testimoni no només no diu la veritat sinó que a més està acomodant la seva declaració a la feta per un superior jeràrquic seu, cal discutir si això comportaria la nul·litat del procediment jurídic o no arriba a tant, però sí que afecta la credibilitat del testimoni. Aquí s'obre un interrogant molt fort. Si això comporta una afectació molt greu a la credibilitat, la prova no podria ser tinguda en compte per fomentar les acusacions.
Hi ha res més que vulgui destacar?
Des de l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona vam fer una investigació sobre els antecedents penals que vam començar a escoltar quan el president de la Sala Segona preguntava als set comandaments del Ministeri d'Interior, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil sobre si havien estat condemnats en alguna ocasió. Vam començar a notar algunes respostes evasives, algun oblit molt sospitós de president que no feia la pregunta en algun cas i vam començar a fer un estudi. De Nieto a Pérez de los Cobos o Trapote. Tots els comandaments que van dissenyar l'operatiu de repressió de l'1 d'octubre. Aquestes set persones, tots tenen antecedents penals per delictes de tortura, maltractaments en el camp de la lluita antiterrorista en els últims 20 anys. Fins i tot un, per delictes d'assassinat d'un jove que va ser amnistiat. Per tant, són persones directament entrenades en la lluita contra el terrorisme i que no van deixar d'utilitzar una metodologia no legal. En el cas de Portu, de Sarazola, de Kepa Urra, en tres casos que Espanya va ser condemnada pel Tribunal Europeu de Drets Humans per tortura.... Quan vam publicar tot això, la conclusió és molt òbvia: no van anar a buscar a qualsevol per dissenyar la repressió de l'1-O, van buscar la gent de la lluita antiterrorista més preparada, sense importar que estiguessin condemnats per delictes tan greus com la tortura. Si a tot això s'hi afegeix la feblesa de les acusacions i la manca de fiabilitat de les proves, al final, la conclusió de tot plegat és molta bestia. Cada vegada estem més convençuts que estem davant d'un judici polític. A més, s'està protagonitzant pels aparells de l'Estat més durs de la història de la democràcia espanyola.
Com està veient els testimonis de les defenses d'aquests darrers dies?
Els valorem positivament. El que posen de manifest totes aquestes persones que a diferència de la policia no són professionals de la justícia, és el caràcter absolutament pacífic de tota aquesta gent i que demostra la brutalitat de la policia. Els votants són les víctimes i no les muralles humanes violentes de què parla el Fiscal Cadena. Han posat molt nerviós a Marchena. Talla declaracions i preguntes de les defenses. Com la topada que va tenir amb Marina Roig, advocada de Cuixart. Li va faltar el respecte d'una manera brutal.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
No comments:
Post a Comment