Friday 26 October 2018

Simposia on Performing otherness: A Postcolonial approach to Francoist Spain


Photomontage by Jean Harold, sent to Picasso by Jean Cocteau and captioned, on the back: by "Picasso - Negro period"

26 October 2018 9am - 5pm

This international symposium opens up discussion of Spanish art and culture in relation to the construction of discourses of coloniality in 20th-century Spain, especially in the Francoist period. It attempts to identify methodological approaches that would allow us to understand the consolidation of hegemonic colonial discourses and how they continue in Spain today. This examination involves an analysis of constructs of Otherness in two directions – inwards and outwards. On the one hand, how did artists, performers, writers, or other cultural brokers, based in Spain, exoticise other cultures as well as their own culture as part of official rhetoric (e.g. state-funded exhibitions relating to colonial territories in Africa; translations of Chinese texts/images, state administration of rural Spain). On the other hand, the analysis is concerned with Spanish (self-)representation as Other within international contexts (eg. Picasso in African attire; flamenco in imagery for tourism/political campaigns; Hispanic Studies as a political contestation to the dictatorship).

Concept and organisation: María Iñigo Clavo (Universitat Oberta de Catalunya)
The symposium is part of the Research Group “Experiences of the Political in Francoist Spain” (MINECO). It has been initiated and coordinated by María Iñigo Clavo in association with the School of History of Art, University of Edinburgh.


Schedule

9.30am - 9.50am: Registration

9.50am - 10.15am: Welcome and introduction, Yayo Aznar (Universidad Nacional de Educación a Distancia) and María Iñigo Clavo (Universitat Oberta de Catalunya)

10.15am - 12.45pm: Panel 1: Appropriating the exotic, Chair: Paloma Gay-Blasco (University of St Andrews)
10.15am - 10.45am: Neil Cox (University of Edinburgh), [Talk on Picasso - title tbc]
10.45am - 11.15am: Esther Planas (University of the Arts London), Dissociative Fugue Disorder. Auto-exoticism as bio politics: Ways of questioning the production of culture during Francoism
11.15am - 11.30am: Tea/Coffee Break
11.30am - 12.00pm: Alicia Fuentes Vega (Universidad Complutense Madrid), Goyaesque beggars, Murillesque urchins. Experiencing the past in Francoist Spain
12.00pm - 12.45pm: Panel discussion

2pm - 5pm: Panel 2: On the meaning of colony in Francoism, Chair: Richard Williams (University of Edinburgh)
2pm - 2.30pm: Helena Miguélez-Carballeira (Bangor University), The Spanish rural subject and the Instituto Nacional de Colonización (1939-1971): A Biopolitical Perspective
2.30pm - 3pm: Claudia Hopkins (University of Edinburgh), The Dream of a Spanish-Moroccan Brotherhood. Art and Exhibitions, 1936-1956
3pm - 3.15pm: Tea/Coffee Break
3.15pm - 3.45pm: Carles Prado Pons (Universitat Oberta de Catalunya). A triangulated alterity: China in Spain, 1880-1930
3.45pm - 4.15pm: José Saval (University of Edinburgh). Latin American Boom or Boomerang: the impact of the periphery in the metropolis.
4.15pm - 5pm: Panel discussion and closing remarks



Free to attend.





74 Lauriston Place
Edinburgh, EH3 9DF

eca@ed.ac.uk

+44 (0)131 651 5800

Friday 12 October 2018

Alejandro García, el ‘youtuber’ perseguit per l’Audiència espanyola: ‘Volen generar un clima de terror’

Parlem amb el jove cineasta, que s'enfronta a dos anys i un dia de presó per un presumpte delicte d'enaltiment del terrorisme





Per: Clara Ardévol Mallol

12.10.2018 22:00


Valtònyc, Pablo Hasél, La Insurgencia, Nahuel… Ja són molts els casos en què la justícia espanyola s’ha escudat en el delicte l’enaltiment del terrorisme per atacar la llibertat d’expressió. El d’Alejandro García n’és un més. Aquest jove cineasta de vint-i-quatre anys va ser cridat a declarar a l’Audiència espanyola el juliol de l’any passat. La fiscalia havia actuat d’ofici per acusar-lo d’enaltiment del terrorisme. El motiu? Haver coordinat el canal de YouTube Resistencia Films, on publica continguts relacionats amb l’activisme social i produccions pròpies com ara entrevistes a Pablo Hasél o vídeos de suport a l’1-O. Així doncs, García s’enfronta a dos anys i un dia de presó, no pas per haver expressat cap opinió en concret, sinó perquè en va difondre d’altri. Ara que falta menys d’un mes per al judici, ens exposa el seu cas i denuncia amb contundència la situació de la llibertat d’expressió, premsa i pensament a l’estat espanyol.



—Quins continguts sostenen l’acusació d’enaltiment del terrorisme?

—És una acusació directa al meu canal de YouTube, a tot el canal en general. Per justificar-la, citen uns vint vídeos entre els quals hi ha entrevistes, xerrades o documentaris com ara Represión, una arma de doble filo, en què parlo amb vuit activistes processats judicialment. Mencionen una entrevista a Josefa Seoane, mare de tres presos polítics, entrevista per El Mundo o TVE, i també una altra a l’advocat Juan Manuel Olarieta, assenyalat en el sumari policial. A més, destaquen un videopoema amb versos de Manuel Pérez Martínez, un pres polític del PCE-r condemnat a cadena perpètua.

—I què hi veuen d’il·legal, en un videopoema?
—Realment, no sé què hi ha d’il·legal en cap dels vídeos… Simplement, el fet que jo parli o toqui alguns temes els sembla enaltidor. Que hagi pres un poema de Manuel Pérez Martínez, ho consideren enaltidor. Realment, no hi ha cap acusació contra el contingut dels vídeos perquè jo no parlo directament, només agafo material o entrevisto altra gent.

—Al sumari apareixen els videoclips ‘Prisión rojigualda‘, de Pablo Hasél i ‘Balazos líricos‘, de Nyto, de La Insurgencia. Tots dos rapers són encausats per enaltiment del terrorisme. Aquests vídeos tenen cap relació amb la seva causa?
—No. Són videoclips que no consten en les acusacions. Són posteriors. A mi, m’acusen perquè els vaig realitzar. En cap moment no n’assenyalen el contingut. Ara, que jo doni difusió a materials d’aquestes persones o bé que n’enregistri, en parli o n’agafi alguns, això sí. L’acusació és absurda per tots costats perquè, a més, cap dels entrevistats no és imputat en aquesta investigació. Per tant, en cap d’aquests vídeos no han donat cap opinió enaltidora. Llavors, per què m’acusen, doncs? Perquè els vaig enregistrar?

—Per què vàreu demanar que anul·lessin per fals l’atestat policíac?

—L’acusació contra el meu documentari es basa en el fet que, segons ells, jo entrevisto dos militants històrics del GRAPO, Josefa Seoane i Juan Manuel Olarieta. Això és totalment fals perquè cap d’ells no ha tingut mai cap condemna per pertinença al GRAPO ni n’han format part tampoc.

—Però, si en fossin, no seria semblant a l’entrevista de Jordi Évole a l’ex-membre d’ETA Iñaki Rekarte, per exemple?

—Exacte. Jo he entrevistat persones que sí que pertanyien al GRAPO, però aquesta vegada encara és més pervers perquè s’ho inventen directament. Fins i tot pot arribar a ser denunciable per un delicte d’injúries, perquè acusen aquestes dues persones de pertànyer a un grup armat del qual no han format part mai. L’advocat a qui entrevisto exerceix legalment. Si tingués cap condemna per terrorisme, no podria exercir…

—A més d’un atac a la llibertat d’expressió, el vostre cas també és un atac al periodisme?

—Sí, al cap i a la fi és un atac a la llibertat d’expressió, a la llibertat de premsa i a la llibertat de pensament. Aquesta acusació deixa clar que hi ha persones que no poden parlar, que no poden ser entrevistades i a qui imposen un silenci aterridor. Ni tan sols poden manifestar la seva opinió. Un altre dels vídeos pels quals sóc acusat és una entrevista a Pepe Balmón, un pres del PCE-r que fa vint anys que va sortir de la presó. Ja ha complert la seva condemna. Per què no el puc entrevistar?

—Què creieu que pretén l’Audiència espanyola criminalitzant el vostre canal?

—Jo trobo que, en el fons, és un atac al pensament ideològic. Això va ser demostrat quan vaig declarar a l’Audiència Nacional, perquè totes les preguntes del fiscal i de la jutgessa Carmen Lamela eren referents a les meves opinions i idees polítiques, no pas al contingut concret dels vídeos. També em van demanar quines intencions tenia amb la meva feina, què opinava sobre el terrorisme, ETA i els GRAPO, per què considerava que aquelles persones eren preses polítiques… etc. Em trobo que jutgen el meu pensament i les meves idees. A més, moltes de les meves entrevistes també les ha fetes El Mundo o TVE i ells no han estat acusats. Per què jo sí? Pretenen criminalitzar el pensament crític i les opinions de qui prova de mostrar una injustícia o de reflectir una realitat. Volen silenciar i generar un clima de terror, cosa que no fan tan sols engarjolant-me, sinó generant terror al meu voltant.

—No han reeixit a atemorir-vos, sembla. Van demanar-vos de retirar tots aquests continguts i no ho heu fet pas.
—Perquè no es tracta de la por que poden exercir sobre qui persegueixen, sinó la que poden exercir sobre qui coneix el meu cas. Jo era conscient de què feia i ho continuaré fent. Crec que tinc el meu dret d’expressar-me lliurement. Però, és clar, moltes persones del meu voltant senten aquesta por i no volen veure’s en la mateixa situació que jo. Molts vénen a solidaritzar-se amb mi, però alhora em confessen que tenen molta por de parlar, comentar o denunciar la meva situació per si hi ha represàlies. Crec que, de por, en tenim tots: és humana. És clar que tinc por de la presó. No vol entrar-hi ningú, però el fet d’haver de retirar els meus vídeos seria posar-me jo mateix dins la presó, censurar-me a mi mateix i posar-me jo mateix la mordassa. No hi estic disposat. Prefereixo anar a la presó i poder continuar essent lliure que no pas haver de posar-me la mordassa.

—A l’estat espanyol hi ha molts encausats per accions relacionades amb la llibertat d’expressió. Però en el vostre cas ja no jutgen tan sols el fet d’expressar-se, sinó, simplement, de difondre continguts.
—Sí. Em fa l’efecte que és el primer en què ja no jutgen directament el contingut, sinó simplement el fet d’enregistrar o de donar veu a algú altre. Potser m’equivoco, perquè ara hi ha tants casos de repressió que potser n’hi ha algun altre de semblant. Al capdavall, tot és dins la mateixa onada repressiva, que creixerà. Cada vegada arribarem a punts més extrems. Ja fins i tot per haver-te cagat en Déu, com ha passat fa poc amb Willy Toledo, et detenen i cap al tribunal.

—Dieu que primer van anar a cercar els revolucionaris, després els activistes, després els periodistes i els rapers i ara els cineastes. Sou un nou actor afectat pels atacs a la llibertat d’expressió?

—D’ençà del 1939, a l’estat espanyol, els cineastes hem estat reprimits un munt de vegades. Després de la dictadura, la transició va ser una farsa i la repressió política no ha parat mai. Als vuitanta, per exemple, el documentari Rocío, de Fernando Ruiz Vergara, va ser segrestat i portat davant un tribunal. També hi ha el cas de Javier Krahe, que va fer un curt sobre com cuinar un crist i va ser encausat. Avui mateix he llegit una notícia sobre uns cineastes a qui demanen dos anys i sis mesos de presó per un documentari sobre El Monumento a los Caídos de Pamplona. És un continu de casos. N’hi ha molts…
—A què creieu que es deu aquesta regressió democràtica?

—La repressió és un continu d’ençà que els feixistes van guanyar la guerra i van imposar una dictadura. Aquests darrers anys aquesta repressió ha empitjorat perquè hi ha hagut més conflictivitat social i la gent ha començat a denunciar les injustícies i a assenyalar-ne els culpables. Això ha fet que l’estat espanyol hi reaccionés fent ús de la repressió per tal de provar de silenciar totes les veus crítiques i fer callar la població.

—I ho han aconseguit?

—És cert que, d’entrada, la repressió genera por. Els mitjans i l’estat la silencien i potser la població no es mobilitza tant com cal. Però és part d’un procés, que la gent s’adoni que aquesta repressió no ens afecta a tres persones concretes, sinó a tots. Avui sóc jo, ahir va ser Pablo Hasél, però demà seran molts més. Això no pararà i la llista creix. Ens hem d’unir tots: els presos polítics catalans, els qui ja fa anys que són a la presó, els rapers, jo, Willy Toledo… Tot forma part d’una estratègia estatal per a silenciar el conflicte social i liquidar-lo. És una manera d’imposar la seva forma d’estat, la seva corrupció i dominació contínua. És un estat sòlid, configurat el 39, que aposta per la unitat d’Espanya, per la religió… Són coses inviolables en aquest país, que no permet cap mena de pensament crític contra les normes que imposa.

—Heu d’anar a judici els dies 12 i 13 de novembre. Què creieu que pot passar?
—Com que són judicis polítics i que no parteixen de cap realitat concreta, és molt difícil de fer-se una idea de quina pot ser la condemna. Jo em poso en la pitjor de les situacions per a la meva tranquil·litat emocional. Aquest és un procés llarg. Si hagués de pensar que entraré demà a la presó, contínuament m’escalfaria el cap. Assumiré les coses tal com hagin de ser, amb la dignitat més gran possible…

Tuesday 9 October 2018

Facebook en Blogger: Testimonios documentos de una historia falsa en construcción cotidiana desde la prensa

 pàgina 385 del llibre de text i a sota hi posa el següent peu: "Imagen de una página del libro de 'Socials' de 4º de la ESO de Barcanova que cuenta el 1-O "ignorando los argumentos de los partidos constitucionalistas" y reflejando sólo los datos ofrecidos por una de las partes, según el informe". Doncs bé aquest peu és TOTALMENT FALS. El llibre es va publicar el 2016 i, per tant, no es podia referir en res a les activitats del dia 1 d'octubre del 2017!!! La pàgina informa de la via catalana, de la consulta proposada per govern d'Artur Mas i del resultat de les eleccions del 2015!!!! La informació, doncs, és UNA BURDA MANIPULACIÓ: una pàgina de l'any 2016 --completament correcta pel que fa a la informació-- és utilitzada per a confondre el lector amb fets referits a l'1 d'octubre. Així és la "llibertat de premsa" o llibertat de mentir, manipular i desinformar de la premsa espanyola!! Pel que fa al llibre de 5è de Primària, del qual jo no en sóc l'autor, val a dir que si bé és cert que, com és tradicional, a 5è es parla de Catalunya, a 6è es parla d'Espanya. La sèrie tradicional del marc espacial amb què s'ensenya als nens (d'aquí i d'Extremadura) és la següent: barri-població a quart; comunitat autònoma a cinquè; Espanya i un introducció d'Europa a sisè (perquè Europa i el Món ja es presenten a 1r de l'ESO). És normal, doncs, que un llibre de cinquè parli més de la comunitat autònoma, la que sigui, que no pas del Regne d'Espanya. Per primera vegada i en carn pròpia m'he trobat amb una gravíssima mentida que m'afecta molt. Si cregués en la justícia espanyola posaria una querella però no és el cas. Prego, si us plau, que difoneu la notícia i insistiu que, si bé en Educació a Catalunya (tasca de tota la meva vida professional) hem pogut cometre errors (qui no?), sempre s'ha sigut honrat i no s'ha programat mai cap manipulació. Cal recordar finalment que els llibres de text els tria el professorat i ja no passen per cap mena d'aprovació de l'autoritat política, que és com crec que ha de ser.
*Cristòfol-A. Trepat i Carbonell*
*Catedràtic jubilat de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona*
About This Website
ELMUNDO.ES
El libro de texto de la editorial catalana Barcanova que enseña Ciencias Sociales a los niños de 5º de Primaria (los que tienen alrededor de 10 años) explica los ríos, las montañas
Like
Comment
Highlight comments newer than: just now
Comments
Francesc Gallen Emili vivint en una falsa democracia la transició va ser una componenda per amagasr els crims dels fexistes franquistes, no va haver un canvi real i es un estat mafiós amb politiics corruptes que no dubtaran en crear un altre 1936 Europa te que reaacionar i netejar aqwuesta falsa democrácia el teu exemple es un de tants milers de falsetats i mentides que els mitjans afins al regim dels dictadors no dubten en utilitssar...
Manage