Fascios Italianos Bombardean Barcelona Civil 16 Marzo 1938

L'aviació italiana al Tibidabo (1938)


Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons de Enric H. March

 Targeta amb sis passis per als autos de xoc del Tibidabo,com els que surten en el documental

Col·lecció particular Enric H. March

16 de març de 1938. Els Savoia-Marchetti S. M.79 i S. M. 81 de l’aviació feixista italiana sobrevolen el cel de Barcelona carregats amb bombes experimentals de poca penetració però gran força expansiva. 

Són el Comando Aviazione Legionaria delle Baleari, amb base a Mallorca. Mussolini, que tenia plena autonomia en l’ús de les bases aèries italianes, ataca Barcelona pel seu compte sense rebre cap instrucció de l’exèrcit rebel espanyol. Seran tres dies de bombardeig, setze incursions aèries, 44 tones de bombes, prop de mil morts i 2.000 ferits. Va ser el primer bombardeig de saturació de la història amb l’objectiu d’aterrir la població civil i minvar la seva capacitat de resistència i de suport a la rereguarda. El resultat, una massacre gratuïta com la que la Legió Cóndor nazi va provocar sobre Gernika.
Un any i set mesos més tard, el 25 d’octubre de 1939, amb la guerra ja acabada, l’Instituto Luce projectava Spagna. Barcellona, un documental propagandístic similar al NODO espanyol (el Giornale Luce, B1607), que s’emetia obligatòriament a tots els cinemes italians durant el període feixista (1).
Com si fos una broma macabra, el documental mostra una vista aèria de Barcelona com la dels Savoia-Marchetti bombardejant la ciutat uns mesos abans, fins que descobrim que les imatges estan enregistrades des de l’avió de les atraccions del Tibidabo mentre la veu del locutor ens il·lustra, com si res no hagués passat:
"Panorami di Barcellona visti dall'aeroplano del parco dei divertimenti aperto sul Tibidado, la collina di circa 600 metri che domina la metropoli catalana, e dove svetta la chiesa gotica dedicata al Sacro Cuore, che nel periodo della rivoluzione fu trasformata dai rossi in un deposito di munizioni."[Panorama de Barcelona vista des de l'avió del parc d'atraccions del Tibidabo, construït sobre un turó d'uns 600 metres, que domina la metròpoli catalana i la imponent església gòtica dedicada al Sagrat Cor, que en el període de la revolució va ser transformada pels rojos en un dipòsit de munició]



I és clar, la vida segueix. Els morts s’enterren; les il·lusions, també. I els autos de xoc del documental (com el de la il·lustració que encapçala l'apunt) corren alegres per la pista mentre als peus del Tibidabo Barcelona intenta recuperar la normalitat: al restaurant California, obert el 17 de juny de 1939 i que el 1947 passaria a dir-se Copacabana, referències exòtiques de l’alta burgesia, hi ressonaven l’orquestra i l’alegria del ball. L’avinguda Diagonal s’omplia de luxoses terrasses mentre Barcelona encara fumejava i la part baixa del Raval, el barri Xino, el barri dels pobres i els miserables, es despertava en ruïnes. Diagonal i Paral·lel, fronteres de la vida.

[+] El Tibidabo, la popular montaña barcelonesa

*
Nota i agraïment:
(1) Aquest documental ha arribat a Bereshit gràcies a Sara Antoniazzi, lectora veneciana d’aquest blog, a qui li agraeixo l'aportació i l'interès, que enriqueixen el contingut d'aquests escrits, el coneixement de la història de Barcelona i la voluntat de comunicació amb els lectors.Publicat per Enric H. March  

L'aviació italiana al Tibidabo (1939)

16 de març de 1938. Passaven vuit minuts de les 10 de la nit. Els Savoia-Marchetti S. M.79 i S. M. 81 de l’aviació feixista italiana sobrevolen el cel de Barcelona carregats amb bombes experimentals de poca penetració però gran força expansiva. Són el Comando Aviazione Legionaria delle Baleari, amb base a Mallorca. Mussolini, que tenia plena autonomia en l’ús de les bases aèries italianes, ataca Barcelona pel seu compte sense rebre cap instrucció de l’exèrcit rebel espanyol. Seran tres dies de bombardeigs, setze incursions aèries, 44 tones de bombes, prop de mil morts i 2.000 ferits. Va ser el primer bombardeig de saturació de la història amb l’objectiu d’aterrir la població civil i minvar la seva capacitat de resistència i de suport a la rereguarda. El resultat, una massacre gratuïta com la que la Legió Cóndor nazi va provocar sobre Gernika.

Del bombardeig de la Gran Via amb Balmes, del 18 de març, sempre s'ha dit que el causant de la gran explosió i la mortaldat va ser l'esclat d'un camió de trilita, però Jesús Llòria desmunta aquesta tesis de la mà del testimoni d'Oriol Domènech i Llavall, testimoni dels fets que porta tota la vida intentant demostrar que van ser Franco i Queipo de Llano els van falsejar la notícia per traslladar la responsabilitat de la massacre a l'exèrcit republicà. Cliqueu l'enllaç de l'article "Desmuntant la falòrnia sobre la massacre a Barcelona del 18 de març de 1938", Llòria, publicat per Vibrant. Associació Cultural, per llegir-ne tots els detalls.

Un any i set mesos més tard, el 25 d’octubre de 1939, amb la guerra ja acabada, l’Instituto Luce projectava Spagna. Barcellona, un documental propagandístic similar al NODO espanyol (el Giornale Luce, B1607), que s’emetia obligatòriament a tots els cinemes italians durant el període feixista (1).

Com si fos una broma macabra, el documental mostra una vista aèria de Barcelona com la dels Savoia-Marchetti bombardejant la ciutat uns mesos abans, fins que descobrim que les imatges estan enregistrades des de l’avió de les atraccions del Tibidabo mentre la veu del locutor ens il·lustra, com si res no hagués passat:


"Panorami di Barcellona visti dall'aeroplano del parco dei divertimenti aperto sul Tibidado, la collina di circa 600 metri che domina la metropoli catalana, e dove svetta la chiesa gotica dedicata al Sacro Cuore, che nel periodo della rivoluzione fu trasformata dai rossi in un deposito di munizioni."
[Panorama de Barcelona vista des de l'avió del parc d'atraccions del Tibidabo, construït sobre un turó d'uns 600 metres, que domina la metròpoli catalana i la imponent església gòtica dedicada al Sagrat Cor, que en el període de la revolució va ser transformada pels rojos en un dipòsit de munició]




I és clar, la vida segueix. Els morts s’enterren; les il·lusions, també. I els autos de xoc del documental (com el de la il·lustració de sota aquest paràgraf) corren alegres per la pista mentre als peus del Tibidabo Barcelona intenta recuperar la normalitat: al restaurant California, obert el 17 de juny de 1939 i que el 1947 passaria a dir-se Copacabana, referències exòtiques de l’alta burgesia, hi ressonaven l’orquestra i l’alegria del ball. L’avinguda Diagonal s’omplia de luxoses terrasses mentre Barcelona encara fumejava i la part baixa del Raval, el barri Xino, el barri dels pobres, es despertava en ruïnes. Diagonal i Paral·lel, fronteres de la vida.


Targeta amb sis passis per als autos de xoc del Tibidabo,
com els que surten en el documental
Col·lecció particular Enric H. March


*
Nota i agraïment:

(1) Aquest documental ha arribat a Bereshit gràcies a Sara Antoniazzi, lectora veneciana d’aquest blog, a qui li agraeixo l'aportació i l'interès, que enriqueixen el contingut d'aquests escrits, el coneixement de la història de Barcelona i la voluntat de comunicació amb els lectors.


Publicat per Enric H. March
Etiquetes de comentaris: Barcelona , BCNVídeo , fires i atraccions , Guerra Civil , història , Tibidabo , vídeo

Oscar Chávez 1975- Canciones de la guerra civil y resistencia española

  Oscar Chávez 1975- Canciones de la guerra civil y resistencia española 01 - La hierba de los caminos 02 - Que será 03 - Los dos gallos 04 - El tren blindado (El 5º Regimiento) 05 - Ya se fue el verano 06 - Si me quieres escribir 07 - Sin pan 08 - El caballero cristiano 09 - En el Pozo Maria Luisa 10 - Los cuatro generales 11 - Ay Carmela 12 - Españoles 13 - Canción de Grimau 14 - Adiós con el corazón 15 - Dende o tronco 16 - Canción de soldados 17 - Coplas del tiempo 18 - Vuela, paloma 19 - Pueblo de España 20 - A la huelga 21 - La cigarrera 22 - En España las flores