​August Gil Matamala: itinerari d'un resistent a través de la història col·lectiva

Presenten a Granollers el llibre sobre l’històric advocat que han escrit escrit

David Fernàndez i Anna Gabriel | L'exdiputat al Parlament diu que és la història d'una generació que va lluitar contra el relat imposat

 per Jaume Ventura, 10 de febrer de 2018 a les 11:13 | 

David Fernàndez i August Gil Matamala, a la presentació del llibre a Granollers | Cedida

Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.Tres anys de converses van necessitar els exdiputats de la CUP David Fernàndez i Anna Gabriel per recollir històries, anècdotes i vivències de l’històric advocat August Gil Matamala. Aquest dijous han presentat August Gil Matamala. Al principi de tot hi ha la guerra (Sembra Llibres) a l’Anònims de Granollers, en un acte que ha omplert el menjador del local. Hi eren tots menys Gabriel, que ha de declarar el 21 de febrer al Tribunal Suprem com a investigada en la causa contra el Govern.

“El llibre explica una part important de la història de Catalunya dels últims 70 anys, del moviment obrer, de l’esquerra antifranquista i de l’independentisme més combatiu, i d’una persona que ha passat per tot aquest epriple”, ha obert el foc Lluís Guix, de l’Anònims. “Quan vàrem saber que el David i l’Anna estaven escribint aquesta obra vem pensar que ja era hora que algú ho fes”, ha afegit.
No és un llibre de memòries. Ni un llibre d’història. És una barreja de les dues. No és una història personal, sinó un itinerari íntim d’un resistent a través d’una història col·lectiva”, ha explicat Fernàndez. Guerra, dictadura i transició a través d’una de les figures més destacades. “És un homenatge als que ens van precedir en la lluita en unes condicions molt pitjors i pels que vindran”, ha afegit.

Gil Matamala reconeix que no tenia clar si havia de fer unes memòries: “Moltes persones m’ho deien, però jo no entenia aquesta insistència perquè considerava que la meva participació no havia estat tan important”, defensa. Tot i això, recorda com un dia es va comprar una llibreta i va escriure el títol, que al final ha estat el definitiu. També que es va bloquejar i la sensació que mai acabaria el llibre. “Haver d’afrontar tota una vida i una infància que em porta sentiments dolorosos em generava dificultat. Però un dia vaig rebre un correu electrònic d’en David i l’Anna en què em parlaven sobretot d’una cosa: de la generació de l’amnèsia. Potser sí que els que ja ens hem jubilat hem d’explicar que això ha existit. Vaig tenir la sensació que valia la pena”. Gil Matamala es refereix a la gent que ara ronda els 40 anys a qui ”se’ls hi ha explicat la història dels vencedors, que tenen un buit amb la nostra generació i a qui se’ls ven massa cops que tot comença de nou”. En aquest sentit, critica que hi avui en dia hi hagi presos polítics i els hi dona suport absolut, però apunta que “a l’estat espanyol hi ha hagut presos polítics des de l’endemà de la mort de Franco. No es pot dir que els d’ara són els primers de la democràcia. Desconèixer això és no entendre el país en el que es viu”.

 

Records i lluita

 

El fil del llibre ressegueix la història de la lluita dels últims 70 anys i ho acompanya amb anècdotes de tot tipus. Des de els assemblees d’advocats permanents per evitar les darreres penes de mort del Franquisme, com la de Jon Paredes Manot Txiki; o el fet que Gil Matamala fes la mili amb Goytisolo; o quan en articles a la premsa criticava la desmemòria amb Puig Antich.

 

“La seva vida és un mirall de la història del país”, relata Fernàndez. “El seu pare marxa amb la guerra i no el torna a veure fins el 1945 a la presó Model de Barcelona. També és un reflex de l’evolució política, perquè diu que entra i surt del PSUC pels mateixos motius, perquè era comunista. Aquí comença un cicle de vagues oblidades pel poder però també per l’esquerra oficial. Com la de Roca Radiadores, que fan una vaga que, més que salarial, és política, perquè la fan per poder exercir els seus drets”.

 

En l’acte hi ha participat el també advocat laboralista Rafael Calderón. En aquest cas, ell ha afegit un punt de crítica a la situació actual de la lluita contra les injustícies: “No puc superar que la majoria del cinturó industrial voti Ciutadans. La gent ha renunciat a les seves reivindicacions i a les pretensions lògiques de classe”, ha insistit. "A principis dels 70 els convenis col·lectius portaven inclosa una clàusula segons la qual l’estat donava un premi a les dones perquè abandonessin la feina i fessin les feines de casa. La reivindicació tenia un rerefons per aconseguir un canvi polític. Això, avui en dia s’ha transformat de forma poc eficaç i la gent prioritza els temes personals”, ha lamentat.

 

Calderón ha recordat que porta 30 anys reunint-se amb Gil Matamala parlant de com defensar els drets fonamentals: “L’August ha estat un advocat laboralista, com jo, però sobretot un advocat antirepressiu davant del Tribunal d’Ordre Públic, el TOP”. També ha elogiat la seva feina a la coordinadora de laboralistes i a la comissió de defensa, i ha elogiat la seva memòria: “Ho recorda tot. Per això li vàrem començar a dir que havia d’escriure el que ha viscut”.

 

Pel que fa al llibre, Calderón diu que és obligatori llegir-lo per veure el retrat de la repressió que s’hi fa. I en destaca un fragment: “El pare de l’August era un conegut comunista. Amb l’èxit franquista a la guerra van haver de fugir de Sallent. Un cop ja eren a Barcelona, la seva mare va tornar al poble per intentar recuperar les coses que havien deixat a casa per culpa de les presses. L’habitatge estava precintat. Preguntat al comissari, li va dir que hi havia d’anar el seu marit i que no tingués cap por perquè no havia de tenir por de res. Però ella no se’n refia i marxa. Al cap d’un temps, torna i aconsegueix entrar a la casa, que es troba totalment buida”.

 

Fernàndez explica que coneixia Gil Matamala des de finals dels 90 per la participació en diversos actes de defensa dels drets civils i polítics. “Anaven sortint anècdotes i històries i amb l’Anna ens vàrem adonar que érem fills de l’amnèsia, que s’havia planificat l’oblit i el silenci deliberadament i que havien esborrat el millor de la nostra història col·lectiva, que com sempre està a baix a l’esquerra”. A partir d’aquí va començar un procés d’entrevistes i converses. El procés només es va veure aturat per l’entrada de Fernàndez i Gabriel al Parlament de Catalunya.

 

“És un acte de sobirania política de la memòria. Tenim dret a decidir que no volem oblidar, que no ens expliquin la història des de dalt i sempre per part dels guanyadors. És una història des de baix, de contrahistòria, de la història anònima dels més oblidats, dels invisibles que s’hi ha deixat la pell. És la historia que ens van explicar i com ho veiem des d’una generació que volem saber, que tenim ganes de saber com resistien els que ens van precedir en la lluita. Serveix per resistir millor i més gent. Perquè l’August està coneixent els estats d’excepció encoberts que estem visquent avui en dia. Com va dir ell en alguna ocasió, els somnis, els bons i els dolents, solen abolir el temps, però no l’esperança”, ha afegit Fernàndez.