Tuesday, 16 April 2019

Asuntos sobre la Memoria Histórica y juzgar a los genocidas Franquistas: Más Urgente que Nunca)


Memoria Histórica:
un pilar paraUnidas Podemos y PSOE;
un estorbo para PP y Vox
Unidas Podemos es la única formación que incluye juzgar 
ante los tribunales a los responsables de la dictadura 
franquista que están vivos. 
Tanto PSOE como la candidatura de Iglesias recogen realizar 
un inventario del expolio franquista, aunque solo el segundo 
recoge su devolución. 
Vox y PP piden la derogación de la Ley de Memoria y niegan 
a las víctimas el derecho a la verdad, la justicia y la 
reparación. 



Restos de cuerpos exhumados en la fosa común de Chillón (Ciudad Real) | ARMHRestos de cuerpos exhumados en la fosa común de Chillón (Ciudad Real) | ARMH


La ONU ha sido tajante en varias ocasiones respecto a cómo tiene que actuar España en materia de Memoria Histórica. A modo de resumen: juzgar a los responsables de la dictadura franquista o, en su defecto, extraditarlos a Argentina, donde se instruye la única causa penal que investiga los crímenes del franquismo; que el Estado asuma la responsabilidad de exhumar a las miles de personas que continúan en cunetas tras ser asesinadas por el régimen de Franco; un censo de víctimas de la represión franquista; resignificar el Valle de los Caídos; abrir los archivos; derogar las sentencias arbitrarias de la Justicia franquista; y aplicar un enfoque de género en la recuperación de la memoria. 
Las exigencias de la ONU han sido reiteradas y constantes. El actual Relator especial de la ONU para la promoción de la verdad, la justicia y las garantías de no repetición, Fabián Salvioli, incidió en estos puntos en su reciente visita al Congreso de los Diputados: "España tiene que derogar la Ley de Amnistía, investigar, juzgar y condenar a los responsables franquistas", dijo nada más comenzar su intervención.
Pues bien. La pregunta ahora es pertinente. ¿Qué partidos recogen estas exigencias de la ONU para dar satisfacción al derecho a la verdad, a la justicia, a la reparación y a las garantías de no repetición de las víctimas del franquismo?
- Unidas Podemos. Es el único partido a nivel estatal que incluye en su programa"llevar a los responsables [del franquismo] ante los tribunales" y "modificar la Ley de Amnistía para que se puedan juzgar los crímenes de lesa humanidad del fascismo". 
La candidatura liderada por Pablo Iglesias sigue la estela de lo exigido por la ONU e incluye también la anulación de los juicios del franquismo e, incluso, devolver "a sus legítimos titulares" los "bienes expoliados" por el franquismo. Eso sí, en el programa de Unidas Podemos no hay ninguna mención a un "enfoque de género", tal y como pidió Fabián Salvioli en el Congreso de los Diputados. 
- PSOE. Hace referencia a las mencionadas exigencias de la ONU y recoge un amplio catálogo de medidas para la recuperación de la memoria histórica y la reparación de las víctimas del franquismo. Así, los socialistas incluyen en su programa "una reforma integral de la Ley de Memoria Histórica" que hace referencia a "impulsar la búsqueda y exhumación de las personas desaparecidas"; "establecer un plan global de exhumación de fosas"; "crear un sistema de banco nacional de datos de ADN"; "declarar la nulidad de las sentencias dictadas por los tribunales de excepción franquistas"; "modificar el régimen legal del Valle de los Caídos"; "reconocer a las personas que sufrieron las incautaciones de bienes" y "garantizar el derecho de acceso a los archivos".
Los socialistas van, incluso, un poco más lejos y señalan en su programa su deseo de "declarar el 31 de octubre como día de recuerdo para todas las víctimas" y "declarar ilegales las asociaciones y fundaciones que públicamente inciten directa o indirectamente al odio o violencia contras las víctimas de la Guerra Civil Española y el franquismo". 
El PSOE, por tanto, dedica en su programa más espacio y medidas para la Memoria Histórica pero ignora de manera clara una de las exigencias de la ONU: derogar o modificar la Ley de Amnistía y juzgar a los criminales franquistas. En este sentido, los socialistas han rechazado modificar la Ley de Amnistía en varios ocasiones en el Congreso de los Diputados. Asimismo, tampoco hay ninguna referencia a un "enfoque de género" para analizar el pasado. 

Un estorbo para VOX y PP

Si para PSOE y Unidas Podemos la recuperación de la memoria histórica y la reparación de las víctimas de la represión franquista constituye un pilar para el asentamiento y desarrollo de la democracia que nació en 1978, para el Partido Popular y VOX la reparación de las víctimas del franquismo se muestra como un estorbo. De hecho, ambos partidos recogen una propuesta idéntica: derogar la Ley de Memoria Histórica. 
- PP. Propone sustituir la Ley de Memoria Histórica por una Ley de Concordia que permita "recuperar el espíritu de la Transición".
- VOX. El partido de Abascal, por su parte, simplemente pide su derogación. Lo hace con las siguientes palabras: "Ningún parlamento está legitimado para definir nuestro pasado, y menos excluyendo a los españoles que difieren de sus definiciones. No puede utilizarse el pasado para dividirnos, al contrario, hay que homenajear conjuntamente a todos los que, desde perspectivas históricas diferentes, lucharon por España". 
Ambos partidos muestran en su programa electoral su compromiso con "la memoria, verdad, dignidad y justicia de las víctimas del terrorismo" de ETA. Es decir, los partidos de Casado y Abascal niegan a las víctimas del franquismo los derechos que sí reconocen a las del terrorismo de ETA estableciendo una especie de víctimas de primera y víctimas de segunda: las que tienen derecho a la verdad y a la justicia y las que no. 

La incógnita de Cs

- Ciudadanos. El partido naranja ha sido toda una caja de sorpresas en cuanto a Memoria Histórica. En las elecciones de 2015 ni siquiera aparece la palabra "Memoria" en el programa electoral y su comportamiento en los diferentes parlamentos autonómicos y en el Congreso de los Diputados en este tiempo puede ser calificado de "veleta". Por ejemplo, votó a favor de la Proposición No de Ley de exhumar a Franco del Valle de los Caídos, pero después no apoyó la el proyecto de Pedro Sánchez para exhumar a Franco.
También votó a favor en la Comunidad de Madrid, junto a los socialistas y a Podemos, para que el Ejecutivo de la entonces presidenta Cristina Cifuentesdesarrollara una Ley de Memoria autonómica. En Aragón, los naranjas apoyaron al Ejecutivo de Lambán (PSOE) para aprobar la Ley de Memoria autonómica junto a Podemos. Sin embargo, en Andalucía, forman parte del Ejecutivo del Partido Popular, que se comprometió con Vox a derogar la Ley de Memoria y sustituirla por una Ley de Concordia. 
En estas circunstancias, se hace difícil prever cuál será la línea que seguirá Ciudadanos en políticas de Memoria Histórica. El propio Albert Rivera se comprometió en El Intermedio (La Sexta) a que las víctimas del franquismo "tengan acceso a sus muertos". Sin embargo, cuando Rajoy era presidente, Ciudadanos votó en contra en la Mesa del Congreso a la toma en consideración de la propuesta del PSOE, que quería reformar la Ley de Memoria Histórica para que el Estado asumiera la responsabilidad de exhumar las fosas comunes. 

Monday, 15 April 2019

Declaraciones y pistas varias sobre un caso en particular.. sólo atemos cabos y meditemos

Esta declaración como eje de la defensa como disputación que consiga la clemencia

Franco no es mou i les fosses continuen sense exhumar-se

Franco no es mou i les fosses continuen sense exhumar-se

El govern espanyol tenia projectes ambiciosos però no s’han executat

 
SÍLVIA MARIMON
La memòria històrica, a Espanya, és com una Ventafocs que any rere any ha de topar de morros amb la realitat: el príncep blau no arriba mai. El 29 de juny del 2018 es va crear el departament de Memòria Històrica, i el seu director, Fernando Martínez López, que va ser cessat al març, va anunciar una “reforma legal ambiciosa” perquè l’Estat liderés l’exhumació de fosses. Des d’aleshores, segons expliquen fonts pròximes al departament, hi ha hagut moltes reunions i bones intencions, però no s’ha pogut executar pràcticament cap projecte.
Franco continua rebent homenatges al Valle de los Caídos i el govern espanyol no pot garantir que abandoni el mausoleu el 15 de juny. Els familiars de les víctimes enterrades a les fosses comunes continuen esperant. La Fundación Francisco Franco no ha deixat de treure pit, mentre els crims franquistes segueixen sense investigar-se. Els torturadors, com Billy el Niño, conserven les medalles. I no s’ha modificat la llei de memòria històrica creada el 2007 pel govern Zapatero -hi havia una ambiciosa proposta dels socialistes que no es va aprovar perquè es va presentar quan governava el PP-. I és que avançar en temes de memòria històrica, en un país on durant la Transició es va fer un pacte de silenci, és una llarga i sinuosa carrera d’obstacles.
L’Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica, fundada el 2010 per Emilio Silva i que fins ara ha exhumat 230 fosses a tot l’Estat sense cap ajuda pública -es finança amb 50.000 euros d’un sindicat noruec i les aportacions de 1.800 socis-, va enviar a Pedro Sánchez una carta el 27 de juny del 2018 en què demanava actuacions “urgents”. Reclamen un pla de recerca de persones desaparegudes per la repressió franquista, treure Franco del Valle de los Caídos, la revocació de recompenses i medalles a franquistes, un homenatge i reconeixemement de l’Estat a tots els que van lluitar contra el feixisme a Espanya, una comissió d’estudi dels llibres de text perquè es “deixi de practicar el negacionisme”, la retirada de la simbologia franquista, la recuperació de la documentació “saquejada” per la Fundación Francisco Franco, obrir els arxius amb documentació sobre la repressió... Avui, però, podrien enviar pràcticament les mateixes peticions perquè aquests deu mesos amb Sánchez a la Moncloa no han donat per gaire.
“Tot són excuses -diu Silva-. Primer ens van dir que amb Rajoy la partida pressupostària per a la memòria era zero, i després que tenien 15 milions d’euros, però no es van aprovar els pressupostos...” Per al fundador d’aquesta associació, tot és qüestió de voluntat política: “Un govern no està lligat de peus i mans, van poder contractar un director de Memòria Històrica i un assessor, sempre poden desplaçar diners d’altres departaments”, assegura. Totes les promeses i tots els tuits, en opinió de Silva, s’han quedat en “paper mullat”. “Hi ha víctimes que han rebut declaracions de reparació i reconeixement personal, és pur màrqueting polític perquè aquests papers no serveixen de res, no hi ha justícia ni veritat si no és un tribunal qui ho reconeix”, lamenta.
Jordi Guixé, responsable de l’Observatori Europeu de Memòries, valora que hi ha hagut bones intencions i que al llarg d’aquests deu mesos s’han fet commemoracions i reconeixements, però afegeix que en temes de memòria tot és molt inestable: “Els professionals vivim en una muntanya russa, ara hi ha diners, ara no n’hi ha, s’acumulen els fracassos i les frustracions, hi ha voluntat però al final no es fa pràcticament res”. Guixé creu que faria falta una “praxi” més adequada a molts nivells: “Hi ha una certa urgència a executar certs projectes”, afirma.
Molts familiars es van morint sense haver pogut treure els pares, oncles, avis o germans d’una fossa comuna i donar-los un enterrament digne. Espanya, segons diuen alguns polítics i responsables d’institucions, és el segon país darrere de Cambodja amb el nombre més elevat de desapareguts. Però tampoc ningú ho pot afirmar amb contundència perquè ni tan sols hi ha una xifra documentada sobre els morts de la Guerra Civil. En temes de memòria, queden molts deures per fer.

Memòria històrica: entre la reconciliació i la justícia

PSOE

Tot i que l’exhumació de Franco ha sigut un tema recurrent en el discurs dels socialistes dels últims mesos, al programa electoral no hi ha ni rastre del destí definitiu que es donarà a les restes del dictador. De fet, els de Pedro Sánchez només reclamen que la memòria històrica “passi a ser política d’estat” i que, per fer-ho, es compleixin les directrius de les Nacions Unides sobre reparació de víctimes i recerca de la veritat. De Franco, silenci absolut.

PP

“15 milions per desenterrar uns ossos”, va burlar-se la senadora del PP Ester Muñoz sobre els fons públics destinats a buscar les fosses comunes dels represaliats pel franquisme. I és que els populars opten per derogar l’actual llei de memòria històrica i substituir-la per una nova “llei de concòrdia”. L’objectiu dels de Casado és, diuen, fer un al·legat a “la pau, la convivència i la tolerància” perquè “mai torni l’odi i la violència entre els espanyols”.

Cs

Malgrat el ball de propostes de Cs en matèria de memòria històrica, Albert Rivera va ser clar: “No s’ha de boxejar amb els fantasmes del passat”. Sota aquesta premissa, la formació podria donar suport a una llei de concòrdia -sempre que persegueixi la reconciliació i no inclogui cap component de “guerracivilisme”- i creu que el Valle de los Caídos hauria de convertir-se en cementiri nacional.

PODEM

La batalla judicial de Pablo Iglesias contra Billy el Niño continua. Des de Podem, exigiran retirar les medalles concedides a tots els torturadors del franquisme i anul·lar aquelles condemnes dictades per motius polítics o ideològics durant la Guerra Civil i la dictadura. A més, la formació morada s’esforçarà a retornar els béns espoliats pel franquisme i retornar-los als “seus legítims titulars”.

JxCAT

Objectiu: desfranquització de la vida institucional. Aquest és l’eix troncal entorn del qual gira el programa en matèria de memòria històrica de JxCat. A partir d’aquí, els de Jordi Sànchez aposten per mesures concretes com il·legalitzar la Fundación Francisco Franco, suprimir els símbols franquistes dels carrers -que a Catalunya ascendeixen a més de 7.000- o anul·lar les sentències de la dictadura.

ERC

Més enllà de voler anul·lar els consells de guerra sumaríssims per haver estat dictats “sense garanties processals”, els d’Oriol Junqueras continuaran exigint el reconeixement oficial de l’expresident Lluís Companys. Els republicans amplien el ventall de propostes per a una hipotètica República Catalana i es comprometen a exhumar les restes humanes de les fosses i crear espais de memòria.

Sunday, 14 April 2019

Brutal fragmento sobre la re-construcción de la Monarquía Borbona bajo la tutela de Franco y de Adolfo Suarez

Friday, 12 April 2019

Too many red lines have been crossed in Spain. How can you remain silent?

Tuesday, 9 April 2019

August Gil Matamala rep la medalla d’or al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Barcelona


La seva llarga trajectòria ha destacat en l’àmbit de  la defensa dels drets humans

gil matamala
Aquest vespre al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona s’ha portat a terme l’acte de lliurament de la Medalla d’Or del Mèrit Cívic a l’advocat August Gil Matamala, al qual se li ha reconegut una vida dedicada a defensar els drets humans, la llibertat i la justícia.


La medalla a August Gil Matamala va ser aprovada en plenari el 25 de gener amb els vots favorables de Barcelona en Comú, el Grup Municipal Demòcrata, ERC, el PSC i els regidors no adscrits Ardanuy i Puigcorbé.

La llarga trajectòria de Gil Matamala, nascut el 1934, ha destacat en l’àmbit de la defensa dels drets humans, entre d’altres, per la defensa de militants de Comissions Obreres davant del Tribunal d’Ordre Públic entre el 1960 i el 1975, i la dels independentistes catalans jutjats en l’Operació Garzón.

Va ser president també de l’Associació d’Advocats Europeus Demòcrates (AED), constituïda a Estrasburg l’any 1990 i dedicada a la defensa dels drets de la ciutadania, la preservació de la independència dels advocats i la lluita per la instauració d’un dret europeu democràtic i progressista.


August Gil Matamala: ‘No hi havia una consciència prou clara de què significa desafiar l’estat espanyol’

En el seu discurs, ha recordat la petició de Jordi Cuixart perquè el visités a la presó i ha dit que havia tancat un cercle visitant un pres polític setanta anys després de fer-ho per primera vegada.